Antoni Tost, president de l'Associació de Veïns dels Ametllers; Dani Pallejà, regidor d'Urbanisme i Robert Benaiges, alcalde, en la xerrada-col·loqui d'ahir al vespre
Molts dels aspectes de l'ARE que s'ha projectat entre la urbanització dels Ametllers i la riera de Riudoms van quedar força clars en la xerrada-col·loqui que, organitzada per l'Associació de Veïns dels Ametllers, es va celebrar ahir al vespre al Centre Cívic de Vilafortuny i en la qual hi va participar l'alcalde –Robert Benaiges– i el regidor d'Urbanisme –Dani Pallejà–. A la xerrada hi van assistir poc més d'una trentena de veïns, alguns d'ells representants del Molí de la Torre i d'altres barris cambrilencs.
Alçada màxima de planta baixa més cinc pisos
Un dels temes que havia aixecat més controvèrsia, des de feia unes quantes setmanes, era que el pla parcial de l'ARE, aprovat inicialment aquest passat mes de setembre, contemplava, en alguns punts, alçades de planta baixa més set pisos d'alçada. En aquest punt l'alcalde va ser categòric, "ja hem avisat a la Generalitat que aquestes alçades no es contemplen a l'urbanisme de Cambrils i que com a màxim es permet planta baixa més cinc. Així doncs, s'ha demanat una reducció d'aquestes alçades i que aquests pisos es redistribueixin en molts dels edificis de l'ARE que són de planta baixa més dos i de planta baixa més tres. A més, també hem demanat que la part de l'ARE que toca als Ametllers tingui unes alçades més d'acord amb aquest barri".
Respecte a aquest tema, Benaiges va fer una consideració, "l'ARE no és un eixample intensiu, és una zona residencial similar a la que hi ha a l'entorn i que s'acosta força a la densitat que s'hi podria fer si ho desenvolupessin directament els propietaris". Aquest darrer punt va merèixer la rèplica d'un dels assistents que va puntualitzar que aquesta diferència sí que és important, "l'ARE té una densitat de 0,6 i el desenvolupament directe permetria als propietaris una densitat de 0,3. A banda, cal tenir en compte que als Ametllers, el barri que hi ha al costat, la densitat és de 0,2".
Centre d'Inef i residència per a la gent gran
L'alcalde va destacar els aspectes positius de l'ARE. Segons Benaiges, els principals avantatges que comporta l'ARE és que millora la xarxa de comunicacions, ja que la prolongació de la carretera de Misericòrdia fins al vial del Cavet permetria uns millors enllaços amb els barris de llevant. A més, l'ARE comporta la construcció d'una sèrie d'equipaments, "necessaris per a la ciutat", segons Benaiges. Aquests equipaments són el centre d'Inef, la segona residència per a la gent gran de titularitat pública, un centre cívic i un centre escolar de primària. I finalment, una altre dels avantatges assenyalats per l'alcalde és que la construcció de l'ARE dóna sortida a un polígon que figura al Pla General des de fa 30 anys i que no s'ha tirat endavant "perquè no hi ha hagut l'acord necessari amb la propietat".
L'alcalde també va destacar que els equipaments han d'estar enllestits al mateix temps que la urbanització de l'ARE. Així doncs, Benaiges va manifestar que l'Ajuntament veu l'ARE com una oportunitat, "com una cosa positiva i no compartim els criteris negatius que han anat sortint darrerament. També volem deixar clar que o es compleixen els requisits que demanem o l'ARE no es farà".
Habitatges no tan barats
Un altre dels comentaris que han anat sortint darrerament al voltant de l'ARE és que pot suposar la creació d'un gueto. El regidor d'Urbanisme, Dani Pallejà, va posar exemples de la despesa econòmica que pot suposar per als que accedeixin als pisos protegits d'aquesta zona. Així doncs, un pis de règim especial de 85 metres quadrats es calcula un preu de 125.638 euros, un de règim general de la mateixa superfície, 134.014 euros i un de preu concertat, també de la mateixa superfície, uns 185.558 euros. Segons va dir Pallejà, "la gent que ha de venir, pobres del tot no poden ser".
Un dels veïns presents a la xerrada va puntualitzar que també existeixen guetos urbanístics quan es creen zones que no tenen continuïtat urbanística amb els barris del voltant.
L'any 2012 es preveu l'ocupació dels primers habitatges
l passat mes de setembre es va aprovar el pla parcial de l'ARE i fins al proper 19 de desembre tenen temps, els particulars i les associacions veïnals, de presentar al·legacions. Les administracions disposen d'un mes més per fer-ho. El 19 de març de 2009 els 84 ARES que tiren endavant actualment han de quedar aprovats definitivament. Un cop superat aquest tràmit, s'ha de constituir un consorci entre la Generalitat i l'Ajuntament. Aquest consorci és el que gestionarà tot el procés. Segons l'alcalde, "des d'aquest consorci s'hauran de buscar les fórmules de finançament de la urbanització, juntament amb la propietat. La urbanització es pot impulsar per compensació o per cooperació, ja es veurà".
Un cop se superin aquests tràmits, es preveu que l'any 2010 s'iniciïn les obres dels equipaments, que el 2011 s'iniciïn les obres dels habitatges protegits i que el 2012 s'ocupin els primers habitatges de l'ARE.
Antoni Tost, president de l'Associació de Veïns dels Ametllers:"Si l'Ajuntament no vol, l'ARE no es farà. La Generalitat farà el que digui l'Ajuntament"
El president de l'Associació de Veïns dels Ametllers –Antoni Tost– va voler deixar clar davant els veïns assistents a l'acte que l'Ajuntament té a les seves mans la possibilitat que l'ARE es faci o no, "si l'Ajuntament no vol, l'ARE no es farà. La Generalitat farà el que digui l'Ajuntament". Tost, a més, va fer altres consideracions, "els veïns dels Ametllers ja havíem manifestat a l'alcalde que no volíem les alçades de planta baixa més set ni tampoc la barrera de totxos que feien de frontera amb el nostre barri". En un altre ordre de coses, Tost va dir que no veia clar que es puguin construir aquests habitatges ni que els preus siguin tan atractius". En aquest mateix sentit ja s'havia pronunciat un dels veïns assistent a l'acte quan va dir que els ARE es van pensar l'any 2006, quan el sector de la construcció travessava un altre moment ben diferent de l'actual, "ara, que els pisos nous s'han abaixat força, no té sentit fer aquests habitatges, ja que els preus de renda lliure s'acosten molt als preus protegits d'aquest ARE. A més, a Cambrils queden molts pisos per ocupar". Aquest mateix veí també va dir que amb la construcció de l'ARE, "tota l'estratègia del POUM aprovat fa un parell d'anys ha quedat alterada. El POUM ja contempla les Comes, que, amb l'habitatge protegit que s'hi preveu fer, ja es cobreix tot el que es recomana al Pacte Nacional de l'Habitatge".
A banda, també es va posar sobre la taula la dificultat que pot suposar per als propietaris fer front a les despeses d'urbanització que, segons va dir aquest mateix veí, suposen uns 800.000 euros per hectàrea.
"Demanem coherència i sensibilitat"
Antoni Tost va transmetre a l'alcalde l'opinió majoritària dels veïns dels Ametllers, "nosaltres demanem coherència als polítics i, també, sensibilitat. Es va aprovar un POUM, fa poc, en el qual hi va haver participació ciutadana i ara es decideix fer un ARE que no està contemplat al POUM i en el qual no s'ha comptat amb l'opinió dels veïns. La junta de l'Associació de Veïns dels Ametllers creiem que l'ARE està fora de lloc i defensarem que la transició entre els Ametllers i l'ARE sigui el més harmònica possible".
Davant la reclamació d'algun veí demanant que aturés l'ARE, l'alcalde va haver de precisar que el govern municipal el troba positiu i que per això el fa,"podem estar equivocats o no, però ho fem perquè estem governant i considerem que ho hem de fer".
